Testimonios

Da la posibilidad de aprender y perfeccionar un arte marcial no suficientemente conocido, muy saludable, que te ayuda a trabajar cuerpo y mente, pero sobre todo de divertirte y pasar un buen rato en un ambiente sano y de compañerismo, donde puedes encontrar a gente de todas las edades y a todos los niveles, donde además del buen hacer y la experiencia del maestro, Ricard, todos están dispuestos a echar una mano y aprendiendo unos de otros.

Además para romper la rutina de las clases existe una serie de actividades variadas, como cursos (tanto específicos de Aikido, como de otras artes marciales o defensa personal), salidas y otras actividades fuera del Dojo.

 

Juan Andres Sánchez.

.

 

 


Vaig començar a venir al dojo amb una por absoluta a no ser capaç de comprometre’m. 

 

Tinc 28 anys i des que vaig acabar d’institut que no havia fet cap activitat que impliqués un exercici físic constant. Les meves experiències prèvies amb els extraescolars esportius tampoc em donaven esperances al respecte de la meva actitud. 

Vaig començar venint una hora a la setmana, i ara, un any després d’haver començat la pràctica de l’aikido i venint bastant més sovint, em sorprenc a mi mateixa esperant amb candeletes el següent dia que pugui venir al dojo. 

 

Això és degut a moltes coses: no ja només el fet d’haver descobert una activitat que prioritza l’aprenentatge per davant de qualsevol tipus de competitivitat (que és un concepte que sempre m’ha fet defugir l’esport) sinó que també he descobert un lloc on tota la gent que hi va es respecta, tant a nivell personal com a l’hora d’entrenar.

 

És completament igual si entrenes amb algú més alt, més baix, més jove o més gran que tu, ja que aquesta variabilitat personal també forma part de l’aprenentatge. I no només has d’aprendre a practicar al teu ritme, sinó també a respectar els dels altres, amb la qual cosa acabes desenvolupant un grau d’empatia que no he vist a cap més doctrina, ja sigui física o intel·lectual. M’encanta que cada company expliqui les tècniques a la seva manera! 

 

I també m’encanta que cada dia sigui un repte diferent. Recordo que al principi quan el Ricard feia la demostració d’una nova tècnica, me’l quedava mirant aterroritzada, incapaç de comprendre res del que veia. Ara, després d’un temps, i seguint sense entendre res, cada cop que ho fa, m’ho miro embadalida i impacient per començar, tot i saber que no haig de tenir pressa per fer-ho bé, ja que aquest no és l’objectiu.

 

I la veritat és que estic convençuda de que anar venint m’ha ajudat, no ja sols a comprometre’m amb la pràctica de l’aikido, sinó a assumir reptes personals i a tenir més perspectiva amb les meves relacions amb la gent.

 

Elia Casas.

 

 

Comentari d’un alumne sobre aikidojoautorealtzació.